07 Mar

Poesia de Joan Vinyoli

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

Vindrà la mort

Vindrà la mort i els ulls m’arrencarà:

veuré llavors un altre firmament.

La finitud és un vaixell varat,

l’hortalissa que menjo no té cucs,

el silenci m’impregna de clarors.

La mort és purament un canvi més.

[p. 41, de Domini màgic]

 

El vell i el mar

El mar és ple, però jo em passo dies

omplint-lo de mirada.

Cal saber-ho fer:

que mai no se n’adoni, com si no el tinguessis

en res tot i la seva immensitat

i el seu saber-se dur i compacte, ric

com la balena, que tot d’una en surt

i que amb un cop de cua els pescadors afona.

No, que romangui llis, indiferent

a la teva enyorança, a la teva recança.

Ser vell de veritat vol dir saber estar sol.

Estalvia gemecs i fes més ample el mar.

[p. 49, de Domini màgic]

 

Li Po

De bat a bat oberta

la porta a la recança, veig la tarda

falba de juny anar cap a la incerta,

prodigiosa nit covarda

de tants focs que van cremar-la

la vetlla, ahir.

Quina moguda parla

se sent aquí?

Sóc en l’antiga llar de

Li Po, bec sake i m’embriago.

Al fons de mi, dins l’altre ja, naufrago.

[p. 67, de Domini màgic]

 

Joc

M’he tornat una bola de billar

de vori que rodola empesa sempre

pel tac sinistre i dolorosament,

topant contra les bandes del rectangle,

és repel·lida amb seca violència,

sense parar.

No puc ja més, retira’m

del feltre verd, jugador empedreït,

deixa’m sentir com van caient les hores,

com cessen el soroll i el moviment,

com, inactiu, el vori es fa de cera,

que fondrà, al capdavall, la mà del foc.

[p. 79, de Domini màgic]

 

Vinyoli, J. Domini màgic. Passeig d’aniversari. Barcelona: Empúries, edició del 25è aniversari, 2009.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *