Orb
La Història. La Història amb majúscula. La Història viu en un pis cada vegada més petit i rònec. Ja fa temps que no surt gaire de casa. Tampoc no la va a veure quasi ningú. Tan sols alguns individus – quatre gats incompresos – que, de vegades, s’il·lusiona pensant que l’estimen i la comprenen.
El que sí que fa, la Història, és observar des de la finestra del menjador, que dóna al carrer. Des d’allí, veu passar riuades de persones impertèrrites, indiferents. Sovint les interpel·la.
– Per què m’ignoreu? – els diu –. Si jo us podria ajudar a desfer atzucacs i embulls en què us trobeu.
– Per què em bandegeu? Si, amb mi, tot seria més entenedor i, segurament, més harmònic.
– Per què em menysteniu? Si us podria servir per evitar que repetiu els errors persistents de sempre o, si més no, a decidir amb més consciència.
La Història, la Història amb majúscula, tanca la finestra i s’endinsa, trista, en la penombra de l’habitació que, amb el temps, a poc a poc, s’ha convertit en una presó. La presó dels segles. La presó del temps.
I, mentrestant, els homes pul·lulen pels carrers. A cegues, entrebancant-se, tentinejant. Són tossuts i s’obstinen en esborrar i oblidar el passat o, si més no, en avorrir-lo. En conseqüència, sense adonar-se’n, miren el present sense ulls, un present que se’ls fa incomprensible o que observen amb una mirada supèrflua i buida.
Tots els anys de la Història ensorrats, en va.
Tots els anys de la Història perduts en el silenci.
Trista història estèril d’homes orbs.
Orb vol dir privat de la vista, cec. També significa extraordinàriament gros o gran, abundant, exorbitant (una casa orba).