20 Mar

Poesia d’Antoni Puigverd

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

Riera seca

Han quedat moltes ombres rera meu,

un tumult de riera: les deixalles

que s’han anat enganxant a les branques

i entre els racons difícils. Tot és sec.

Aquest estiu ha evaporat del tot

l’aigua baixada i ja només es veuen,

en la decrepitud dels verds que es moren,

plàstics i draps; papers d’una ruïna.

 

Gossos

Sobtadament, m’han assaltat uns gossos,

i, mentre me’ls mirava enmig del pànic

(les llengües salivant, els morros molls,

ullals groguencs clavant-se a l’aire), he entès

l’esforç ingent que és el lladruc per dir

no res volent dir tant. Me n’he sortit,

i ara, pensant-hi, veig en el neguit

dels gossos rastres de gestos sabuts:

desassossecs que rebenten a crits

la muralla de vidre que ens separa.

 

PUIGVERD, A. Curset de natació. Pròleg d’Albert Rossich. Premi Carles Riba 1991. Barcelona: Proa, 1992.

 

2 thoughts on “Poesia d’Antoni Puigverd

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *