05 Abr

“John Ford a París”, Capítol 68

per Maiol de Gràcia

En Johnford obre els ulls, mira l’hora al mòbil, ressitua l’esquena al matalàs, recorda on és, s’incorpora i badalla.

En Johnford s’aixeca, va fins el lavabo, orina assegut, amb els pantalons d’esport pels turmells i els peus secs sobre les rajoles. La sensació general és agradable i s’hi allarga una estona. Recupera els somnis d’aquesta nit en onades de magma flonja. Recorda que ha d’escriure el seu final i  s’espolsa l’última gota.

En John ford es puja els pantalons i es dirigeix a la cuina, posa en marxa la Nespresso i mira com plou des de l’altre cantó de la finestra. El cel gris ennegreix la paret plena de grafittis. Londres no és París però totes les ciutats són la mateixa merda. Ha decidit morir aquí en la frase anterior i no té cap intenció de donar-vos-en una explicació objectiva. No ha estat mai el seu propòsit. S’inventa un veí trastornat i el sent picar a la porta.

En Johnford s’hi atansa i l’obre. El veí va despullat i porta el cos cobert d’excrements i sang negra. Al front hi porta escrit 2666 i a la ma dreta hi sosté un cap escapçat de prostituta.

En Johnford es deixa fer. Percep l’impacte del crani contra l’orella. Sent els crits caníbals del veí i en nota les baves sobre els llavis. Ha caigut d’esquenes i contempla un insecte minúscul.  És petit i li brillen les potes. El soroll l’ha posat en estat d’alerta i  dissimula. No mou ni un dit fins que no està del tot convençut que el rebombori no té res a veure amb ell.  Després travessa la biga de ferro i desapareix d’escena.

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *