seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

El primer amant que ens va enganyar

 

HAS VIST QUE LES HORES VAN DEL REVÉS?

 

Passen les cames que ens duen enllà d’on som per

una carretera perduda que no té ratlles ni senyals ni

res. Només passos que la caminen. Passen les teves

cames, i passen les meves cames. I són llargues i les

hem cuidades, perquè així ens ho va demanar el primer

amant que ens va enganyar dient-nos que érem dees.

 

Deixa la crina a l’embat del remolí. I si se’t tapen els ulls

que se’t tapin que jo miraré per tu. Ara ja has après on

sóc i com em moc.

 

Passa el vent i ens pren la mel enverinada. Li diem que

no se la mengi i es gira i ens fa l’ullet.

 

Passa la pluja i ens renta les mans. Però el fang és una

temptació. Fem pastetes i fem boles que llancem als qui

diuen que la vida no és això que nosaltres sabem que és.

 

Obscur, negra nit, silenci.

Ulls que escolten allò que no se sap.

Allò que tu saps que no saps.

I jo també, i jo tampoc.

I esperem que es faci de dia.

O que es faci de pluja.

Que el misteri ens digui què és el misteri.

La dissidència, la distància, la utopia.

La proximitat només del cos que vols.

 

Mira quina guineu més quieta.

 

Veniu, seguiu, aneu bé. Són precioses les vostres

ànimes. Sóc bèstia cua-girada, jo, ens diu, i al sac també

hi duc llamborda.

 

I passem pluges, pàgines.

 

El vici que t’ullprèn

VOLDRIA DESCANSAR. Però el temps del temps sense

temps encara riu, i m’encomana la rialla. I no puc parar.

I no paro. I m’adormo mentre ballo. Amb tu. Mentre

ballo amb tu i amb l’univers.

 

No té busques, el rellotge. Però és preciós, tan

transparent i tan brillant que sembla un ocell fet miratge

de l’ocell que no és.

 

Canta el món amb la cançó que no sabrem

mai compondre, i la lletra que no li sabrem fer

correspondre.

 

L’urpa esgarrapa la nit quan ja és de dia i les hores

encara riuen i no he pogut dormir perquè escric això

que tot just ara dic.

 

Sóc la droga que t’amaga l’amor que no vols veure’m.

Sóc el vici que t’ullprèn i et mata els altres vicis.

 

Sóc la droga,

sóc el vici i

sóc tot tu encara que

tu no vulguis veure’m.

 

Puja cames amunt i gira a mà esquerra, mossega’m la

inconsciència i crida que en vols més.

 

El nostre viatge no és viatge. És història. Són vides fetes

i per fer.

 

Sóc la droga.

Sóc el vici.

Sóc l’amor i els artificis.

 

CUCURELLA-JORBA, M. Úrsula. Coberta i dibuixos de Jordi Pagès. Vilanova i la Geltrú: el Cep i la Nansa, edicions, 2017.