09 Jun

Porc i altres

per Xènia Ribas @canetmar80

En Tomàs viu en una casa humil al peu d’una muntanya abrupta i escarpada, tota pelada. Té tot just un tros de terra i quatre bestioles. Treballa des de l’albada fins que es pon el sol i, al capvespre, està molt cansat i li fa mal l’ossada. No es queixa, però: almenys pot anar tirant i normalment no passa gana.

Aquest any, la collita ha estat bona i els dimecres porta les poques peces de fruita i verdura que li sobren al mercat setmanal del poble. És allà on veu la Coralí. Li sembla una aparició. Sens dubte, és la dona més bonica d’aquelles contrades. Tan esvelta, tan riallera… Fins i tot, encara que és de pagès, té la pell quasi transparent de les dames. Tan garbosa, tan treballadora… Si no anés sempre brut com els porcs de la cort de casa, potser gosaria acostar-se-li.

De cop i volta, el senyor Rafel comença a freqüentar el mercat. Què se li ha perdut aquí? – barrina en Tomàs, desconfiat, mentre omple una paperina de tomàquets –.

Ben aviat, però, prou que s’adona de les intencions d’aquell mala bèstia! I és que malgrat els seus orígens humils, les gràcies i la bellesa de la Coralí són tan extraordinàries que fins i tot han arribat als de bon braçol i la ronda com un borinot a la flor més dolça.

En Tomàs no ho pot suportar. Els dimecres es converteixen en la llum i l’agonia alhora. La felicitat i la ràbia pura. I així van passant les setmanes fins que un dia veu que el porc del senyor Rafel, aprofitant-se de la situació, toca els pits a la Coralí quan ella s’inclina per tornar el canvi a l’Almodis. Pres d’un enuig foll que l’encén com si estigués ben bé a les calderes de Lucífer, corre cap en Rafel i li diu el nom del porc. En Rafel, primer, es queda perplex davant d’aquesta gosadia però, de seguida, es situa:

– Ai, Tomàs, Tomàs… Et conec des de nen i sé que ets un bon jan. Però… De veritat et penses que un pobre diable com tu té alguna possibilitat amb la Coralí? – li etziba, amb un somriure sorneguer –. Mira, vailet: les menges més delicades estan reservades només a uns pocs privilegiats. No veus que vas sempre fet un porc, infeliç…?

– Miri, senyor Rafel: jo potser vaig brut com un porc però vostè ho és. I recordi bé això què li diré: a cada porc li ve el seu Sant Martí! – en Tomàs està enfollit –.

– Sagal, escolta’m bé: no intentis competir amb mi, que de porc i de senyor se n’ha de venir de mena…

La Coralí els mira astorada, mentre aixafa sense parar esment el raïm rosat que subjecta amb les mans. Nota que l’estómac li protesta. Tant de parlar de porcs, se li ha obert la gana. Baixa la mirada i riu per sota el nas. Perquè ella, si s’estima alguna cosa, és la llibertat.


Un porc, a banda de l’animal, designa la brutícia física o moral. La frase feta “A cada porc li ve el seu Sant Martí” significa que cadascú tindrà el càstig que es mereix (la matança del porc es fa el dia de Sant Martí). De porc i de senyor, se n’ha de venir de mena vol dir que les persones que han pujat en un ambient de vulgaritat no poden ser cultes i refinades. I Dir (a algú) el nom del porc és adreçar-li paraules gruixudes i insultants.

Dedico aquesta petita història amb deixos barroers d’amor cortès a les persones que sostenen aquesta lluita quixotesca en defensa de l’occità.

 

One thought on “Porc i altres

  1. La versió castellana de la frase feta “a cada porc li ve el seu Sant Martí”, l’he fet servir en nombroses ocasions al llarg de la meva vida. No sabia que existia la versió catalana, m’ha encantat.

    Un cop més, he gaudit llegint els teus articles amb desenllaç inesperat. (pensava que la Coralí correspondria a en Tomàs….).

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *