Un microrelat de Joanjo Garcia i Navarro

Mon pare era d’aquelles persones que saben com animar algú. Sempre trobava la frase precisa. Una vegada, pocs dies abans que acabés març de 2005, li va dir al seu amic:

—Aquest estiu traurem les vinyes i plantarem oliveres.

Eugeni somrigué en aquella habitació fúnebre de la vuitena planta de l’hospital La Fe, on traslladaven els malalts de càncer terminal. Estigueren xerrant sobre els riscos i inconvenients de la decisió, i la conversa desentelà la imperceptible pestilència de cadàver prematur que s’estenia pels passadissos. Mig segle d’amistat els contemplava de reüll, mentre la mort els mirava de front. S’acomiadaren prometent que l’ajudaria.

—Aquest estiu traurem les vinyes.

Mon pare era d’aquelles persones que saben com animar algú. Va morir l’u d’abril. Eugeni, trist com una olivera, pensà en les vinyes mentre el plantava a terra.

Joanjo Garcia i Navarro (València, 1977) és Llicenciat en Història per la Universitat de València. És autor de les novel·les Quan caminàrem la nit, Aquell agost amb punt final, Tota la terra de vidre publicades per Bromera. 2013). El temps és mentida és la seva última novel·la, XXVII premi  Ciutat d’Alzira.

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó