per Xènia Ribas @canetmar80

L’Anna és una noia ben trempada. Alegre, jovial, es passa tot el sant dia fent conya. Algunes persones se li apropen perquè el seu bon humor les atreu i se’ls hi encomana. D’altres se n’allunyen perquè diuen que les carrega (la felicitat dels altres fa ràbia).

Que la parella la deixa? Doncs ella en fa xanxa. Total, era un penques i, al llit, semblava una barreja de caragol i de nino amb les piles permanentment gastades. Sí, definitivament, feia figa sovint. I, a sobre, quan s’hi posava, tot era tan monòton… Com si en l’art del sexe hi hagués una mena de manual que no es pogués transgredir. A més, els peus li feien pudor.

Que la fan fora de la feina? Cap problema! La plasenteria és la millor opció per superar-ho. Unes copes i unes rialles amb les amigues i tal dia farà un any.

Que els pares li engeguen una altra vegada el discurs que ja és prou granadeta per posar ordre a la seva vida i la conversa acaba com el rosari de l’Aurora? Truca a sa germana i se’n va de verbes.

“I és que la vida s’ha de prendre així” – pensa –, “com una gran broma!”.

De vegades, l’Anna, quan s’ajeu al llit i apaga el llum, tanca els ulls i plora.

Xanxa, plasenteria i verba són paraules sinònimes de broma i de conya. Concretament, xanxa és una cosa dita en burla o per riure; plasenteria és una paraula o una frase agradable, divertida, jocosa, o burla lleugera que hom diu o fa per divertir, i verba, a més de paraula o acció de parlar (“després que el professor els renyés, els alumnes varen reprendre la verba”), equival a xanxa i a plasenteria. Finalment, l’expressió anar de verbes significa fer broma, fer conya.