Estrip art
Foscor, per Núria Ros Obrador
En un reducte
Ocult i diminut
Del lloc
més incomprensible de la ciutat,
una noia, verge i despistada,
enyora l’abraçada
que mai li han donat…
I s’entortolliga
En els pals de les faroles
I s’acarona rígida i distreta
Per manca de saber.
Aixó sembla ser una autobiografia perquè jo conec l’autora i és així de desgraciada i perduda “sin perrito que le ladre”.