08 Nov

Tropell

per Xènia Ribas @canetmar80

La setmana passada li varen donar l’alta de l’hospital amb la condició que seguís el tractament. Ell va jurar i perjurar que “i tant que ho faré, només faltaria… M’he adonat que ho necessito, doctora. Té tota la raó”.

Sempre se li ha donat bé mentir. Perquè sap perfectament que, un cop a casa, de pastilla no se’n prendrà cap ni una. I no és pas que sigui un d’aquests naturistes que pensin que els medicaments no fan cap bé al cos. No, no és això. És que vés a saber quantes mans han grapejat les píndoles que volen que es porti a la boca. Algú ha vist mai que, en un prospecte, s’hi especifiqui que tothom ha manipulat les pastilles seguint una higiene i una pulcritud adequades? No, oi? Doncs…

Avui ha sortit a fer un volt. Es posa un casc. Qualsevol altra lesió al cervell seria irreversible, encara que fos molt petita. Ja li ho va advertir aquell infermer que de tant en tant el visita i que només veu ell. És molt difícil que la pell i els ossos del crani es regenerin i cap cos humà és prou fort per aconseguir-ho dues vegades. Tot va bé, tot sota control. Va un pèl tranquil i tot. Ha! Qui ho ha dit que necessita un tractament? Tanmateix, quan està just arribant al portal de casa… el sorprèn un altre colom amb el ventre regirat. Pànic inicial però seguit d’un cert control de la histèria. No passa res: la tifa ha caigut al casc. Tremolós, deixa anar un sospir d’alleujament – petit, molt petit –. Però, de cop, s’adona que una part de la merda ha relliscat i li ha caigut damunt de l’espatlla esquerra. Se li obren els ulls com plats. Veu com se li comença a fer un forat enorme, que descendeix per dins del seu cos com si fos una riuada desbocada. Arriba al cor, que se li infla cada cop més, com si algú hi hagués col·locat una manxa. El mira, mort de por: és gegantí i té una boca que treu una llengua peluda que li atrapa el cap i se l’empassa. Llavors, el cos acèfal li comença a córrer amunt i avall per la vorera, com una sargantana sense cua.

Una veïna l’esguarda mig amagada darrere de la cortina de casa. Sospira. “Definitivament, – pensa- aquest noi ja té un tropell rere l’altre”.


­­­­­­­­­­­­­­­­Un tropell és una pertorbació greu de l’estat normal d’una persona o d’una cosa (en castellà, “patatús”). També és un moviment accelerat de persones o de coses que es mouen desordenadament.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *