07 Dic

“John Ford a París”, Capítol 23

La tele

per Maiol de Gràcia

Quan es desperta, l’Odette m’explica la història dels germans Dussion. Els coneix de ben petita, de quan eren veïns d’escala i de vegades se’ls trobava a l’ascensor. Eren dos nens escarransits que quan la tenien al davant sempre miraven a terra. En una entrevista en una revista de cine parlaven precisament d’ aquesta època de la seva vida. Segons sembla, es van passar els divuit primers anys de la seva vida mirant la tele. Ho feien a tota hora. Els caps de setmana quan estaven a casa, que era gairebé sempre. Durant la setmana sempre que no estaven a l’escola. No feien extraescolars ni portaven deures a casa. En tenien prou amb les hores de classe per desfer-se de feina.  Un cop a casa, els pares estaven molt ocupats i trobaven en el senzill fet de pitjar el comandament aquella pau necessària per poder fer la seva sense que els nens molestessin massa. Van viure porta per porta durant vint-i-un anys sense tenir ni una sola conversa. Quan va independitzar-se no en va sentir a parlar ni un sol cop fins que no els va veure vestits de gala en la cerimònia dels Cèsars d’aquell any. En van guanyar vuit.  Entre ells el de millor pel·lícula, millor guió i millors directors. El guió era seu i la direcció també l’havien realitzada conjuntament, com un ens absolut i indissoluble. L’Odette va sortir pitant de casa i no va parar fins que no va trobar una sessió nocturna amb la pel·lícula en cartellera.  Va arribar cinc minuts tard i igualment va plorar d’emoció, nostàlgia i  cert sentit de proximitat per tot allò que estava passant al seu davant. La pel·lícula, de baix pressupost, no tenia res a veure amb la seva vida ni amb els ambients en que havia crescut o es movia en l’actualitat. Els fets discorrien pels anys d’ocupació nazi i seguia l’anar i venir  d’un avi solitari i dement que trampejava com podia mentre al seu voltant el món canviava a base d’explosions. Amb tot, a l’Odette va semblar-li  entendre tot allò que els germans Dussion havien volgut expressar. Va pensar que en aquella pel·lícula hi havia tot el que podia significar néixer i créixer al seu carrer de París. Va ser com retrobar una parella d’antics amics que no havia conegut mai. Des d’aleshores que segueix la seva carrera i no es perd ni una sola pel·lícula firmada pels germans. El seu camí cap a la glòria els ha portat a guanyar quatre Óscars i a ser comparats amb els millors directors de totes les èpoques. Jo he vist les tres o quatre més conegudes i també m’agraden molt. Recordo haver llegit alguna entrevista fa temps però en cap cas s’havien aturat a parlar de la seva infància.

ffrL’Odette, que mentre parla mira cap a les inacabables planícies d’Holanda, em fa saber que en aquella entrevista els germans Dussion agraïen als seus pares el fet d’haver-los convertit en dos personatges diminuts imbuïts en un cercle de ficció perpètua que els havia convertit en el que eren. Passant pels dibuixos de Disney, per totes les sèries americanes barates dels vuitanta, per tota la història del cine, des del blanc i negre fins al millor i pitjor Spielberg, entrant de puntetes en el cine francès dels setanta, en la llarga nit del hollywood infumable, en l’humor absurd i histèric dels germans Marx, en els clars i obscurs de cent i pico anys de cine i televisió, eren, havien estat i seguirien sent dos espectadors permanents que només podien dedicar el seu futur a incrementar la producció cinematogràfica d’aquesta part de l’univers.

-Un dia – diu l’Oddette – vaig presentar-me a una estrena d’una de les seves pel·lícules. Vaig obrir-me pas fins la primera fila i quan van passar pel meu davant em van reconèixer. Automàticament van baixar el cap, em van dir hola i van seguir endavant.

Després d’aquestes paraules caiem en un silenci pla i lleuger com el país que travessem. L’Odette segueix mirant per la finestra. Jo miro l’hora al rellotge i dedueixo que no pot faltar més de vint minuts per arribar a Amsterdam.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *