08 Dic

Xim-xim

per Xènia Ribas @canetmar80

La Núria no se’n sap avenir. Un migdia, ja cap al tard, s’estava cruspint un plat immens de botifarra amb mongetes en un bar quan ell va entrar. Estava asseguda mig tirada endavant per tapar la teca, com sempre. Aleshores encara li feia vergonya que la gent la veiés menjar. Segur que tothom pensava que una noia tan voluminosa com ella no hauria de halar-se aquests plats. I ella ja ho provava, ja, de contenir-se. Però és que el plaer era tan immens que la majoria de vegades sucumbia. I és que el món li semblava una gran trampa plena de temptacions.

Va ser un dimecres. Un noi va entrar al bar i li va preguntar com es deia. Se li va asseure al costat i les hores varen passar volant acompanyades d’una bona conversa. Es varen donar els telèfons. Ella no va poder evitar mirar pels voltants, recelosa. Havia de ser una juguesca – pensava – no pot ser que un noi tan guapo i tan prim s’hagi fixat en mi…

Durant aquella mateixa setmana, es varen trobar un parell de vegades. I va ser el dia de la segona cita que en Martí li va proposar d’anar a passejar a un parc molt bonic.

– Hi ha un estany enorme amb uns cignes molt guapos, tia – li va dir.

Quan varen entrar al recinte, els va passar rabent pel costat una dona plorant. Això ha de ser un mal auguri – va barrinar de seguida la Núria.

Però llavors es varen asseure en un banc. Hi havia una lluna minvant acaronada pels núvols acompanyada d’una fragància dolça de gessamins. Queia un xim-xim refrescant i suggeridor. Ell la va esguardar i li va dir “ets preciosa, Núria”, i la va besar.

Des d’aquella vesprada, es veuen sovint. Els encanta aquell parc perquè, quan es posen romàntics, es fiten als ulls i es diuen que els recorda el primer petó. I, alhora, pragmàtics i luxuriosos com són, es varen adonar de seguida que és un lloc molt bo per practicar sexe amb una certa intimitat.

La Núria és molt feliç. Li sobta una mica l’obsessió d’en Martí d’estirar-li els sacsons però ho fa acompanyant-ho d’unes pessigolletes excitants que li encanten.


Xim-xim és una pluja menuda i seguida. També en podem dir espurnejar, plovisqueig o plugim. I en castellà, equival a “chirimiri”.

 

 

2 thoughts on “Xim-xim

  1. Pingback: Préssec - Revista Rosita

  2. Pingback: Taleia - Revista Rosita

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *