24 Ene

INFÀNCIA 2.0.1.7. (Anotacions)

per Xavi Ballester

Al capvespre un grup de nens juguen a empaitar-se en un carreró sense sortida. El més esprimatxat de tots escup a un altre més aviat grassonet i després fuig corrents. Els altres nens riuen. El joc s’atura o potser tot just ara comença. El nen esprimatxat s’atansa a poc a poc al nen més aviat grassonet que acaba de rebre la seva escopinada. Mentre camina, amb veu de penediment li prega que si us plau no li faci res, que el perdoni, que no ho tornarà a fer. Just en l’instant que el nen més aviat grassonet accepta les disculpes, el nen esprimatxat és davant seu, somriu, acluca els ulls, pren aire i l’escup a la cara. Dues vegades. La baba li regalima lentament per les dues galtes mentre els altres nens riuen més encara.

(Nota de l’autor: Fora d’escena, en un balcó, un nen desconegut enregistra l’acció amb el seu smartphone d’última generació i ho penja al youtube d’on el narrador en copia la idea per escriure aquest microrelat.)

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *