24 Ene

INFÀNCIA 2.0.1.7. (Anotacions)

per Xavi Ballester

Al capvespre un grup de nens juguen a empaitar-se en un carreró sense sortida. El més esprimatxat de tots escup a un altre més aviat grassonet i després fuig corrents. Els altres nens riuen. El joc s’atura o potser tot just ara comença. El nen esprimatxat s’atansa a poc a poc al nen més aviat grassonet que acaba de rebre la seva escopinada. Mentre camina, amb veu de penediment li prega que si us plau no li faci res, que el perdoni, que no ho tornarà a fer. Just en l’instant que el nen més aviat grassonet accepta les disculpes, el nen esprimatxat és davant seu, somriu, acluca els ulls, pren aire i l’escup a la cara. Dues vegades. La baba li regalima lentament per les dues galtes mentre els altres nens riuen més encara.

(Nota de l’autor: Fora d’escena, en un balcó, un nen desconegut enregistra l’acció amb el seu smartphone d’última generació i ho penja al youtube d’on el narrador en copia la idea per escriure aquest microrelat.)

 

24 Ene

Eixarrancar

per Xènia Ribas @canetmar80

Se l’ha trobada per casualitat en una guingueta de la platja: l’Eva, el mite eròtic i l’amor platònic de l’institut. Va estar-ne bojament enamorat durant molts anys. Ell, tots els nois de la classe i part de les noies. I ara s’han retrobat. Deu fer ja més de vint anys que li havia perdut el rastre.

Des que l’ha vista, a l’extrem de la barra xuclant amb deler la canya del rom amb cola, sap que la vol seduir. I la seduirà. O, en tot cas, ho intentarà. Se li atansa a poc a poc. Al començament, ella no el reconeix però tant li fa. Sap que no és un paio especialment guapo ni atractiu però sí un expert en l’ars amandi. Leer más