Tardor legal

per Montse Gort

A no sé quin directiu de banc a qui li va prescriure no sé quin delicte

Delictes oficials van prescrivint

d’un en un,

de dos en dos,

de més en més…

Seguint un compàs compost de cara dura

i falsa melodia.

Arreu

s’estén una catifa de poca vergonya seca

sota la qual,

-seguint el cicle natural de tot saqueig tenaç i consentit-

endinsaran arrels

noves llavors corruptes

sorgides dels fruits que ningú sap qui ha menjat.

Pel fons,

una veu diu:

-Sembla que sento ploure…