per Xènia Ribas @canetmar80

Fa uns 50.000 anys, els humans varen trepitjar Austràlia per primera vegada. Ignorem la ruta exacta que varen seguir per arribar-hi (s’especula sobre diverses opcions) però sí que sabem que, fos quina fos, varen emprendre una travessa marítima complicada i perillosa en uns rais de bambú que havien construït amb eines (de pedra, és clar).

Normalment, quan es desplaçaven, els humans es trobaven un hàbitat bastant semblant al que havien deixat enrere. En canvi, el continent australià els devia deixar ben bocabadats (i els devia provocar més d’un ensurt) perquè allà s’hi van trobar uns animals molt estranys que no havien vist mai. Us imagineu què deus sentir si de cop et trobes palplantat al davant un animal de més de dos metres que clava uns salts enormes? I a banda dels cangurs, els grans lleons marsupials, els coales, els uombats, els llangardaixos i les serps gegants, uns ocells sense ales molt més grossos que els estruços, etc.

Al cap de 5.000 anys, tots els mamífers, les aus i els rèptils amb un pes superior als cent quilos havien desaparegut i també la gran majoria dels que pesaven entre quaranta-cinc i cent quilos. Suposo que, amb aquesta tendència natural del gènere humà a assumir responsabilitats, si els descendents d’un d’aquests homos intrèpids ens poguessin parlar, ens explicarien que, en aquell temps, hi va haver un canvi climàtic i que això va ser el que en va provocar l’extinció. Segurament, amagarien que una tècnica de cacera que feien servir sovint era incendiar grans àrees de boscos per fer-ne sortir els animals i que això va provocar que, a poc a poc, cada vegada hi havia menys herbívors i, després, en conseqüència, menys carnívors.

Molts anys més tard, el 1788, els britànics varen desembarcar a Austràlia i varen començar la colonització que, entre altres coses, va suposar que devastessin el continent. De les sis-centes tribus que existien en van desaparèixer la majoria, fins al punt que avui en dia els aborígens representen només el 3% de la població australiana. Potser els britànics volien venjar els animals extingits? Va, vinga…

El més trist de tot és que la història, d’exemples així, n’està plena. Sembla cric, doncs, parlar d’evolució.

­­­­­­­­Cric-a significa mesquí. També vol dir gasiu. Aquesta paraula té un origen onomatopeic, pel so dels diners quan es guarden. Cric, cric, cric.