14 Feb

Poemes de Montserrat Abelló

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

De quan ençà espero?

On fou el començament?

La pedra era llisa,

res no torbava el seu son.

 

S’obren portes

a tenebres inhòspites,

llisca l’aigua

per les fondes cavernes del son.

Inquiet, es dreça el somni.

Per on navega? On?

 

Sura dins la fosca

l’ala tènue

d’una paraula en camí.

Sobre un blau infinit

es bressa indefens, el desig.

Romp el silenci

la veu que crida:

Sóc jo.

[Del llibre Vida diària, el seu primer poemari. Pròleg de Joan Oliver. Barcelona: Joaquim Horta, 1963]

BUSCAR BEN ENDINS

Buscar ben endins

d’aquella cosa fosca.

Tractar de defugir

la placidesa.

 

Ser, la voluptat de ser.

Viure en l’aire que t’envolta,

en el vol d’un ocell,

 

en la frescor d’una poncella,

en el perfum intens

del gessamí.

 

No tenir por de morir.

Saber que

el miracle és                         viure!

 

[Del llibre Més enllà del parlar concís, el seu darrer poemari. Paiporta: Editorial Denes, 2014]

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *