15 Feb

“John Ford a París”, Capítol 29

La traducció

per Maiol de Gràcia

No la torno a veure fins que passen divuit dies. Mentrestant em dedico a refrenar metòdicament la meva desinhibició. Surto al carrer tot evitant les portades dels diaris i les pantalles de televisió. M’allunyo de les converses de cafè i observo les instantànies del dia a dia des de l’altra vorera del carrer. Si fa bon temps llegeixo a les places i parcs de la ciutat. Quan els nens surten de l’escola entro en algun cine i només l’abandono quan la nit s’ha empassat el moviment. Gaudeixo una estona contemplant la diversificació de foscors de les últimes llums, me’n torno a casa i escric.

No me la trobo ni una sola vegada en tot aquest temps. Arriba un punt en què se’m fa evident que m’està evitant. Però m’equivoco del tot perquè l’endemà mateix em truca per telèfon i em diu que si puc pujar. Em dutxo i hi vaig. Pico a la porta i m’obre amb un somriure enorme. Està sola i em fa passar. M’assec a la taula de sempre, però en aquesta ocasió, en lloc de potinejar per la cuina mentre parla, se m’asseu al davant i em fa saber que té moltes coses per explicar-me.

Primer de tot em confessa que només ha llegit el primer capítol de la novel·la, que ho va deixar estar perquè ben aviat va tenir la sensació que la dificultat amb l’idioma podia representar un handicap definitiu en la valoració final. De totes maneres de seguida va percebre que la cosa prometia i es va buscar una solució feta a mida. Va recordar una clienta habitual de la llibreria, la  senyora Barrera, reconeguda editora francesa d’origen català. Va pensar que seria una bona idea parlar-li de mi, donar-li la meva novel·la perquè en fes una lectura i una valoració personal. Ho va fer sense consultar-me, enduta per la gratificant idea de veure’s llegint-me en francès. Somriu i diu que ja sap que va fer una bestiesa, que la disculpi per avançat però que ja les té, aquestes coses. Que quan s’hi posa no s’atura a pensar. Jo li dic que no es preocupi perquè no la vull contrariar, tot i que en el fons no m’agrada gens el que està a punt de succeir.

Ella segueix explicant-se i em fa saber que a l’editora està encantada i ja s’ha posat personalment amb la traducció.  Li ha promès el primer esborrany per ben aviat, i, si a mi em sembla bé, té tota la intenció de publicar-la. Li ha demanat que faci de contacte entre nosaltres dos i és per això que m’ha fet pujar. Segons sembla està a punt d’arribar. Em pregunta què em sembla amb un dit entre tímid i trapella entre els llavis i les dents. Li dic que fantàstic, ella fa un bot d’alegria i m’abraça entre crits.

 

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *