per Víctor Pàmies

 Ja ens ho advertien els Evangelis: «ningú no pot servir dos senyors» (Sant Mateu, VI,24). S’ha d’escollir entre mundanitat i devoció. Déu i les riqueses. I podeu afegir-hi aquí totes aquelles coses que ens obliguen a ser en dos llocs alhora o de dir una cosa i la contrària.

Arriba un punt que la indefinició no es pot mantenir. No es pot ser a la processó i tocant les campanes. Cal prendre partit i ser conseqüent amb els actes i amb la voluntat de cadascú. Sense mitges tintes. Perquè sovint aquests possibles dos amos a qui vols servir volen o et demanen coses confrontades o contradictòries.