Palíndroms 32, Palíndroms musicals
per Jesús Lladó @JessLlad
Després d’escriure durant unes setmanes sobre els palindromistes històrics en castellà, i abans de passar als actuals, faré una incursió en els palíndroms musicals.
Aquest meravellós artifici de la palindromia no només ha seduït literats i lletraferits, sinó que al llarg de la història també ha fascinat nombrosos compositors. Compositors de moltes èpoques i d’estils ben allunyats.
El mateix mecanisme d’escriure frases reversibles ha estat usat per compositors des de l’Edat Mitjana fins al s. XXI, creant fragments musicals que es poden llegir, i interpretar!, tant de dalt a baix com de baix a dalt, nota a nota, amb el mateix resultat sonor. I no només melodies soles, sinó peces a diverses veus i contrapuntístiques.
No faré en aquesta secció una exposició exhaustiva del tema, només en faré unes pinzellades.
La meva professió de músic i alhora l’afició als palíndroms em van portar indefectiblement a la descoberta i estudi dels palíndroms musicals. Després de molts anys recopilant-ne, els vaig publicar en dos llibres[1].
Un dels primers compositors que va escriure en forma palindròmica va ser Guillaume de Machaut (1304-1377), que va liderar el moviment Ars Nova a la França de l’Edat Mitjana. El seu palíndrom musical es troba en el rondeau Ma fi est mon commencement. Escrit a tres veus, la greu es retrograda a si mateixa, traça una melodia de 40 compassos que és totalment reversible. En arribar al compàs 21, reprèn el camí a l’inrevés. Al mateix temps les dues veus agudes, són la inversió l’una de l’altra.
Vegeu un fragment de la partitura, tot i que no se’n pot apreciar la palindromia. La podeu escoltar clicant al seu títol.
PALÍNDROM DE LA SETMANA
Ara, per obra pòstuma fa, mut, sopar bo, repara.
[1] Los palíndromos musicales (Editorial Praxis-México, 2014)
Els palíndroms musicals (Editorial DINSIC-Barcelona, 2016)