Acotar
– Ariadna!
Amaga la pantalla del gmail, s’aixeca d’una revolada i cuita cap al despatx. Últimament, està de mala lluna…
– Digues, Joan.
– Senyor Raventós.
No pot amagar una ganyota mig de sorpresa i mig de reprovació. Empassa saliva i…
– Digui, senyor Raventós.
– Aquesta tarda hi ha la sessió de la Comissió. Necessito que vinguis i prenguis nota, que després hauràs de redactar-me l’acta.
L’Ariadna, incrèdula, se’n fa creus.
– Què? Però, Joan… Senyor Raventós, vull dir. Dilluns li vaig demanar tenir lliure la tarda de dimecres per anar a una reunió amb la mestra de l’Adrià.
– Bé. Doncs ja veus que no pot ser.
– Ja… Però és que, miri, l’Adrià està passant per un moment una mica delicat. Està molt rebel. No sé ben bé què li passa però la setmana passada, fins i tot, li va tallar un floc de cabells a una nena de la classe. Tant la professora com jo pensem que ens hem de coordinar i…
– Ariadna, mira, sincerament: això que m’expliques no m’interessa pas.
– Però, senyor Raventós – ja desesperada – disculpi que insisteixi. És que la mestra de l’Adrià és molt seva i, si anul·lo la trobada a última hora, s’ho prendrà malament i…
– Ariadna, va, si us plau! Torna al teu lloc. Aquesta conversa ja fa estona que s’ha acabat. La sessió és a les cinc, d’acord?
Es queda uns segons parada i, després, acota el cap i surt del despatx, derrotada, lluitant per reprimir les llàgrimes d’humiliació. No ho comprèn… El senyor Raventós sempre ha mantingut una certa distància amb ella – aquella cosa estúpida de marcar qui és el cap; com si no ho tingués clar… – però amb una actitud respectuosa i humana en tot moment. I ella defensant-lo davant dels companys i dient que sí, que és un estirat, però és bona persona… Que n’és, d’ingènua, mare de déu!
Quan l’Ariadna tanca la porta del despatx, en Joan amaga la cara entre les mans i plora.
Acotar, en català, significa inclinar la part superior del cos endavant, cap a terra (acotar el cap és abaixar-lo fins a tocar la barba el pit). També vol dir atansar una cosa a una altra fins a posar-les suaument en contacte (acotar l’orella a terra, a la porta) i posar acotacions a un escrit.
Tingueu en compte que no té l’accepció de fixar l’àmbit o l’espai d’alguna cosa, com en castellà. En aquests casos, hem d’utilitzar delimitar; assenyalar els límits.