per Carol Pacín

La Revista Rosita sempre està embrollada. Es defineix com a digital, però li fascinen les edicions en paper, tant que en el seu dia no es va poder estar de transformar-se en una revista amb cos i tinta. I, típic de diva, ho va fer amb una festa de presentació a la Llibreria Atzavara. Tampoc és gaire d’esdeveniments assenyalats ni de tradicions, però ahir va estar a punt de celebrar Sant Jordi. Clar que ho va fer a la seva manera: proposant tallers al voltant de la literatura i altres excentricitats, en una feliç jornada coorganitzada per GuinardóVolEspais i amb la participació de l’agrupament escolta Perot Guinarda,que va emocionar als assistents amb la presentació del sentit llibre Amic meu, sobre els refugiats.

La gran afluència de gent al Mas Guinardó va sorprendre fins i tot als organitzadors més optimistes, però el que més els va esbalair va ser la motivació dels assistents, alguns dels quals van començar a sentir-se artistes i escriptors. Durant l’esdeveniment, Dionisio Porta, va assenyalar que la literatura podia ser engrescadora i compartida entre infants i adults; però segurament ni tan sols ell podia preveure que alguns comencessin a parlar en vers i a consubstanciar-se en escriptors coneguts.

Hi va haver cadàvers exquisits, invenció d’històries a partir de daus amb dibuixos, endevinalles d’escriptores i obres a partir de fragments literaris, però sense dubte, el taller que va concitar major atenció va ser la creació de collages a partir de fotos d’escriptores rellevants, dirigit pel collagista Ignasi Mateo, que participa a la Revista Rosita des dels seus inicis i els collages del qual són la base de les il·lustracions de la mateixa.

La jornada va continuar amb una representació teatralitzada del relat Nadando en aguas turbias de Carolina Montoto a càrrec de Tàndem de quatre i amb el recital literari, en el qual, entre d’altres, van participar el polifacètic Sebastià Jovani, la Xènia Ribas i altres col·laboradors.

Com a colofó, els assistents van satisfer la seva set i gana en un dolç vermut literari que de ben segur que hagués servit d’inspiració a Pablo Neruda per una de les seves odes.