23 May

Poesia de Joana Raspall

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

El dolor

El dolor m’atueix. Estic cansada

i tota jo em sento torxa encesa,

i tota jo com un damnat que implora.

 

Porugament demanaria a l’hora,

a cada hora on neda l’amarguesa,

un repòs per reprendre l’alenada!

Sóc

Sóc endins,

tan endins del meu temps

que els moments més llunyans giravolten

entorn meu;

el meu cor els fa d’eix

on s’esmola el coltell de les hores,

i s’esmussen els vius dels sentits.

Jo no puc, ni vull, sortir-me’n.

 

Caldria

Caldria saber dir en un sol gemec

tot l’horror de les coses

i respirar després el darrer glop

d’un aire net.

Aleshores

em podria morir serenament

de cara a l’ample desert desconegut

… i algun ocell, passant,

qui sap si, encara, cantaria.

 

Raspall, J. Jardí vivent. Pròleg de Carles Duarte. Il·lustracions de Lluïsa Cahué. Vilanova i la Geltrú: El Cep i la Nansa, novembre de 2010.

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *