Torcebraç
No és pas que ja sigui de nit. De fet, ni tan sols és tard. Tanmateix, no corre ningú pel carrer. Aquest mes de desembre està fent tant de fred que a la gent li costa sortir de casa, tan bé que s’hi està, aclofat al sofà. Ell, però, està acalorat. Ja fa minuts que han començat el torcebraç. La malparida s’hi està resistint, tan escarransida que semblava. Al final, s’atipa de forcejar i de sentir-la gemegar i li clava una empenta forta. Ella rebota contra la persiana d’una botiga fins que es queda ben quieta, amb l’esquena enganxada a la reixa. Es miren un instant. Els seus ulls reflecteixen una barreja de por i de ràbia. Finalment, ell arrenca a córrer i la deixa allà.
Al cap d’una estona, llença la bossa al contenidor i es guarda els diners a la butxaca. Només deu euros… Deu miserables euros! Tan fina i ben vestida que se la veia… Càgum déu! No sap com collons pagarà l’habitació, aquest gener… Haurà de tornar a dormir al terra gris i gèlid d’algun caixer de Barcelona. No hi vol ni pensar.
S’estira al llit i es tapa amb les tres mantes que té. Pesen tant que sembla que tingui un roc a sobre però està glaçat. Tanca els ulls i s’adorm tan bon punt aconsegueix treure’s la fredor de sobre. Està molt cansat. Ja ni recorda l’última vegada que li va saber greu.
Un torcebraç és un estira-i-arronsa entre dues persones, entitats, etc. També és la prova de força que consisteix a agafar-se dues persones per la mà i, amb els colzes reposant sobre una superfície plana, tractar cada una de torçar el braç de l’altra (en castellà, “pulso”).