Poesia de Feliu Formosa
seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés
De nou, el poema
El poema no conta
ni compta. Sovint canta
des de la timidesa,
de vegades esclata
en un plany necessari,
de vegades naufraga
en oceans de dubte.
El poema suplica
des d’una llunyania.
Els amants
Parafrasejant Brecht
Hi ha una gavina
damunt les aigües.
S’alcen les ones
de crestes blanques.
Ona i ocell
pugen i baixen
sota el cel ample
d’aquest capvespre.
Ales esteses
que planen lentes.
L’escuma blanca
que busca l’ala,
l’ala que busca
l’escuma blanca.
No es distingeix
l’ocell de l’ona.
Per un instant
sembla que es fonen
fins que es dissipa
l’onada blanca
i la gavina
s’alça veloç
capvespre enllà.
És breu l’estona
de la trobada
com ho és el temps
per als amants.
Premi
La soledat en un passadís de l’Ajuntament a l’espera d’un premi. A través d’una porta vidrada, veig passar tot de gent, sota una llum com de claraboia. Acaben de pujar per una àmplia escalinata i s’encaminen a la gran sala d’actes. Passen poetes amb altres perruques invisibles. Passen adolescents empenyent les seves futures cadires de rodes. Passen senyores que són, senzillament, senyores. Passen membres del jurat reprimint d’una manera força visible les ganes d’estomacar-se mútuament. Espero que algú em vingui a buscar i és com si envellís més de pressa.
Formosa, F. Centre de brevetat. Barcelona: Meteora, desembre de 2016.