seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

De nou, el poema

El poema no conta

ni compta. Sovint canta

des de la timidesa,

de vegades esclata

en un plany necessari,

de vegades naufraga

en oceans de dubte.

 

El poema suplica

des d’una llunyania.

Els amants

Parafrasejant Brecht

Hi ha una gavina

damunt les aigües.

S’alcen les ones

de crestes blanques.

Ona i ocell

pugen i baixen

sota el cel ample

d’aquest capvespre.

Ales esteses

que planen lentes.

L’escuma blanca

que busca l’ala,

l’ala que busca

l’escuma blanca.

No es distingeix

l’ocell de l’ona.

Per un instant

sembla que es fonen

fins que es dissipa

l’onada blanca

i la gavina

s’alça veloç

capvespre enllà.

És breu l’estona

de la trobada

com ho és el temps

per als amants.

 

Premi

La soledat en un passadís de l’Ajuntament a l’espera d’un premi. A través d’una porta vidrada, veig passar tot de gent, sota una llum com de claraboia. Acaben de pujar per una àmplia escalinata i s’encaminen a la gran sala d’actes. Passen poetes amb altres perruques invisibles. Passen adolescents empenyent les seves futures cadires de rodes. Passen senyores que són, senzillament, senyores. Passen membres del jurat reprimint d’una manera força visible les ganes d’estomacar-se mútuament. Espero que algú em vingui a buscar i és com si envellís més de pressa.

 

Formosa, F. Centre de brevetat. Barcelona: Meteora, desembre de 2016.