01 Jun

Simbomba

per Xènia Ribas Beltran

Els dies passaven a poc a poc, com si no avancessin. Gairebé li semblava que la vida s’havia convertit en un gran rellotge on el temps s’havia aturat. I havia triat per fer-ho, precisament, un moment de tristesa profunda, de pena, de dol. Ella no havia pas estat mai bona per gestionar les absències però és que aquella en concret li havia trencat l’ànima i l’havia submergida en un pou negre sense fons. Des de la seva mort, la casa se li feia insuportable. El continuava veient per tots els racons, el sentia, l’olorava. Tal com si hi fos. Però no hi era.

I així, amb els dies grisos arrossegant-se, varen arribar les festes de Nadal, festes de joia i felicitat i també d’infelicitat perquè el fet que pràcticament t’obliguin a l’alegria fa que la tristesa encara sigui més pregona i asfixiant. Prou que va dir a sa germana que no estava per celebrar res però ella hi va insistir i li va recordar que, al papa, és el que li hauria agradat.

I així va arribar el dia de Nadal. Els nens cantaven nadales i tocaven la simbomba davant de la llar de foc mentre els adults continuaven asseguts a la taula, després d’un tiberi desmesurat. Ella va fixar la mirada a la cadira buida i va començar a sanglotar, ja amb la cara entre les mans. Sa germana se li va atansar, la va abraçar i li va acaronar el cabell, com quan eren xiques. “Hem de pensar que el papa ha tingut una vida llarga i plena de felicitat”‘ li va dir, emocionada, amb unes llàgrimes rodant galtes avall. Ella, però, no aconseguia aturar el plor perquè sabia que, quan arribés a casa, la trobaria buida i se li cauria a sobre. No va gosar confessar a la família que la tristesa no era tan per son pare, sinó pel seu gos, que l’havia deixada un mes abans. Alguna cosa instintiva la va aturar advertint-li que hi ha dols de primera i dols de segona.


La simbomba és un instrument musical format per un recipient cobert amb una membrana travessada per un pal, que, en ésser fregat amunt i avall amb la mà humida, produeix un so. En castellà, se’n diu “zambomba”.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *