15 Jun

Titil·lar

per Xènia Ribas Beltran

Cada vespre va a la platja. Arriba fins a l’espigó i, un cop allà, s’adreça fins a l’última roca, de forma plana i blanquinosa, just tocant el mar. Acostuma a descalçar-se i a submergir els peus a l’aigua, encara que estigui glaçada. També li agrada que bufi un vent fort que faci que els cabells li assotin la cara amb violència.

Només tarda cinc minuts perquè la immensitat del pèlag l’abdueixi i la transporti a un viatge interior molt profund i íntim. La mirada se li fixa lluny, molt lluny, en algun punt indeterminat de l’horitzó. Sempre és així. I també, dia rere dia, espera, pacient, albirar enmig d’aquest no-res o d’aquest tot infinit la llumeta titil·lant d’una barca que s’acosta cap a terra ferma. Cap a ella. Seria una barqueta petita, ben marinera, que funcionaria amb un motor poc potent i, a voltes, hissant una vela ufanosa. Cada dia l’espera, pacient.

I no és pas que hagi perdut ningú amat en una tragèdia marítima terrible. Simplement, s’asseu allí i repassa, a poc a poc, els homes a qui ha estimat. Sempre havia cregut en un amor autèntic, genuí, aquell que segons Dante mou el sol i les estrelles. I, així, esperant-lo, havia anat descartant i allunyant-se lentament d’aquests companys, sense entregar-se mai del tot, com si, inconscientment, es volgués reservar.

Ara ja frega els seixanta-cinc i ell no ha aparegut. I és per això que cada dia fita el mar. No perquè pensi que encara pot arribar. No, no és pas tan beneita. Tan sols és que sap que la barqueta de llum titil·lant, per molt que fixi la vista fins que els ulls li facin mal, no vindrà mai. Com ell. I així com Penèlope teixeix el sudari de dia i el desfà cada nit, ella es planta cada vespre a la roca plana i blanquinosa i veu com les esperances i il·lusions que, de vegades, continua construint de dia es difuminen i s’esvaeixen bruscament en la fosca. I recorda els amors perduts i maleeix la seva immaduresa. Perquè vés a saber si…


Titil·lar és moure’s amb un lleu tremolor o bé brillar amb un lleu tremolor. I titil·lació és l’acció o efecte de titil·lar. I ja que hi som, pèlag, en català antic, significa mar.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *