per Sílvia Jané 

– Jo ja li he dit, senyor guàrdia, que no he tornat del mercat amb cap intenció roïna, li ho ben asseguro, que jo sóc de tarannà pacífic. Però és clar, una servidora també n’acaba farta de segons quines coses. Miri, veu? Aquí encara tinc el senyal de la darrera cigarreta que em va apagar a sobre en un descuit. Sí, sí, no posi aquesta cara, que quan li agafava per una dèria…què li he d’explicar. Ah, que sí? Que vol que n’hi doni detalls? Ai, és que no sabria ni per on començar. Ja de ben jovenet era estranyot, però com venia d’un entorn feréstec sense família vaig pensar que ja el domaria. I ho vaig provar, ja ho crec que ho vaig provar, però res, era un malandandu, que deia la meva mare al cel sigui. I va començar a estovar-me dia sí i dia també, a veure si m’ablania el caràcter, quan ell era

el dimoni posat a la terra. Me’n va fer a l’alçada d’un campanar. Tinc el cos ple de cicatrius de les pallisses que m’ha regalat durant quaranta anys, però la dignitat no me l’ha poguda prendre mai. Que jo potser anava a recollir la nena a l’escola amb un ull de vellut, però el cap ben alt. A ella no li ha fet mai res, no senyor, però per si un cas un dia canviava d’intencions de seguida la vaig enviar a estudiar a l’estranger. Jo només tenia un germà que era una mica beneit, i és clar, la criatura tampoc tenia esma per defensar-me. Va morir l’any passat, d’un atac de feridura, un ictus que en diuen ara. I encara més sola em vaig quedar. I tinc dues bones amigues que m’han acollit no sé les vegades i m’han dit sempre que l’he de denunciar però no m’hi he vist amb cor. Però avui…és que li juro que no ho havia planejat. L’he vist dins la banyera, amb l’aigua calenta fins al coll, quan a mi em fa dutxar de pressa i amb aigua freda tot l’any, i el secador era tan a prop…només he hagut d’engegar-lo i fer una empenteta, un copet de no res. Sí, no tenim llum des d’aleshores. Ha fet un espetec i un esclat de de colors bonic perquè sí, mal m’està el dir-ho. I no, no senyor, jo a ell mort no l’he vist perquè ens hem quedat a les fosques, només ha fet un parell d’esgarips entremig d’aquella font de guspires i m’ha esquitxat déu n’hi do.