Abassegador
No en guarda allò que en diríem un bon record. Cap ni un. De fet, si pensa en ella, el que li ve al pensament són les discussions tothora. Les mirades acusadores que se li clavaven a la pell i el perforaven. Els sopars i els dinars sumits en un silenci sepulcral amb l’únic so d’una tele menuda de fons que cap dels dos no escoltava. Aquell estirar-se al llit buscant desesperadament les puntes del matalàs per evitar qualsevol contacte físic. Aquells senyals inequívocs i amargs que els avisaven que s’havia acabat i que van ignorar durant tant de temps. Potser massa.
No, cap bon record. Ni un de sol. La detesta. No la suporta. Però, tot i així, hi ha una força abassegadora i incomprensible dins seu que fa l’enyori profundament. Sobretot, des que la va veure que anava amb aquell paio. La va notar tan contenta i feliç… Els va seguir una estona amagant-se en la foscor de la nit i els va sorprendre rient, conversant, menjant-se amb els ulls… Fins i tot, els va observar besar-se apassionadament en una cantonada solitària, amb petons humits i carícies poc discretes a l’entrecuix. Li va semblar que els sentia gemegar lleument. S’hi va anar acostant a poc a poc. Els tenia ja a tocar. Va estirar el braç i va aconseguir tocar-li les calces que es mostraven ufanoses sota la faldilla aixecada que duia dissimulant el seu dit entre els d’aquell desgraciat . Se’l va posar a la boca i se’l va llepar. A continuació, es va refugiar a la penombra d’un portal molt proper i es va masturbar, turmentat per un desig punyent i, alhora, per una gelosia violenta.
Des d’aquell dia la detesta però, alhora, la vol per a ell. Només per a ell. Però sap que no pot ser. Ni tan sols li ha contestat els missatges. No la suporta. L’enutja. L’enrabia. El treu de polleguera. L’odia. Li fa fàstic. Tanmateix, és seva i de ningú més. Li agradaria fer-li mal. Que patís. Veure com se li esborra aquell somriure enamorat amb què un dia també l’havia mirat a ell i se li transforma en unes llàgrimes amargues plenes de rímel negre. Que senti que la seva vida és una merda sense sentit.
No obstant això, no ha pensat mai en un dolor físic. Ell no és així. Només que la rosseguin les cabòries, un rau-rau immens. Per això, la setmana passada, quan va veure el seu gos lligat a la porta del supermercat, no va dubtar a endur-se’l. La pobra bestiola, innocent, fins i tot va remenar la cua.
Abassegador ve del verb abassegar, que vol dir arreplegar i retenir d’alguna cosa tot el que es pot, tot el que hi ha. També significa acaparar.