seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

SOM LA INÚTIL DEIXALLA

Som la inútil deixalla del segle de la por,

del segle dels silencis malmesos,

i les paraules closes al recinte sense veu

dels covards. Ens varen engendrar junt al foc de

la guerra, una nit feta clams de metralla.

 

Ignorem la vàlua dels qui occiren,

però hem sentit el plany iracund de les mares,

i l’esglai dels arbres i la terra.

Per això ens férem homes massa

prompte, homes responsables d’altra nissaga.

 

I ara caminem amb les mans buides,

com un trist escamot de vagabunds

incompresos i rebels, que deixaren plorant

llur joventut cremada a la pira dels somnis.

[Del llibre Un món rebel]

CONJUGACIÓ EN PRIMERA PERSONA

Tinc al meu cor un formigueig de versos.

Les meues mans formiguegen de versos,

i me les mire tothora i no hi veig res.

 

Hi ha dies que tem parlar amb els amics

i, fins i tot, tem mossegar el pa i la fruita

per no esvanir el formigueig de versos

que duc sota la pell i a flor de llavis.

 

Tinc a la gola, al pols, un formigueig de versos,

i a les cames també; aquestes cames

que pels versos em tremolen tan lleument

com si em llevàs de jeure amb un home, ara mateix.

[Del llibre Conjugació en primera persona]

 

Poemes extrets del llibre Quinze poetes valencians del segle XX, estudi introductori i selecció de Ferran Carbó. València: Bròsquil Edicions, juny 2005.