04 Oct

“John Ford a París”, Capítol 49

per Maiol de Gràcia

890

Miro per l’espieta de la cel·la. Els policies van despullats i estan cagats de por. M’asseguro que el càmera estigui filmant, truco a comandància i em donen l’ordre d’entrar.

Ho fem en tromba. Ells aixequen les mans instintivament i criden alguna cosa que no puc entendre per culpa de la pressió del casc, alguna cosa que sona a reclams de clemència. Igualment els esclafem contra la paret amb els escuts de plàstic. Els companys de darrere ens empenyen contra ells uns trenta segons i després es retiren. Aleshores trec la porra i busco un punt entre els braços i les cames, colpejo amb força i el pollós de primera fila es doblega automàticament, impacto a la nuca i el cap, set vegades, mentre li trepitjo una mà. Ell intenta reaccionar però no troba l’ espai. Els seus companys estan en idèntica situació, recargolant-se pel terra, buscant aire amb cara de pànic, estan vençuts i demacrats. L’agafo pels cabells i les orelles. Un company m’ajuda i l’arrosseguem pel passadís fins a les a les oficines de l’ala nord. La sang li raja del cap fins al pit. Li vaig donant cops de peu a les cames i es retorça de dolor. Això provoca un reguerol de sang que els seus propis talons van separant en dues línies paral·leles. Li miro la mà: té tres dits torçats cap enrere. Li mano al company que s’aturi i li aixequi el cap. M’enretiro uns metres, trec l’escopeta i apunto a l’ull esquerre.  Disparo, la pilota de goma fa diana i el merdós perd els sentits. L’arrosseguem fins a la porta de sortida i el deixem estirat al carrer.

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *