18 Oct

Corro i corro…

Un microrelat d’Alba Julian Solera

 Corro i corro, ja no tinc lloc on fugir. Sé que m’amagui on m’amagui ell sempre em trobarà. “Pare nostre que esteu en el cel…”. Al final acabo dintre l’amari dels nens. Sento que ve cap a mi. Els passos pesats pujant les escales; no puc parar de tremolar, sé que el final s’acosta. “Vingui amb nosaltres el vostre regne, faci’s la vostra voluntat…”. Sé que no trepitjaré mai més aquesta casa, després de tant de temps i tantes històries viscudes. El grinyol de la porta de l’habitació em treu dels meus pensaments. L’armari s’obre i ell està allí: alt i fort, vestit de negre, mira al buit, però sap que sóc aquí. “…I deslliureu-nos de qualsevol mal”. Treu la creu; tanco els ulls, i a la vegada que declama amb veu greu “Senyor, allibereu aquesta casa dels mals esperits” el meu cos va desapareixent.

Microrelat d’Alba Julian Solera guanyador del 5è Concurs de Microrelats de Terror i Gore de Molins de Rei (2011). 

 

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *