07 Nov

Parrús

per Xènia Ribas Beltran

A l’Elizabeth Coleman

La Bessie sempre havia estat una persona decidida i persistent. Ja des de ben petita, quan caminava sis quilòmetres cada dia per anar de la granja on vivia amb la seva família fins a l’escola. Acabava rebentada perquè, a més, un cop a casa, havia de donar un cop de mà amb les feines del camp. I així, entre llibres i blat, sirga que sirgaràs, va aconseguir tenir una formació acadèmica.

També ho va demostrar ja de més granadeta, quan tot just l’adolescència se li esfumava. Malgrat els advertiments de la mare i dels seus germans -i l’enveja admirada de les germanes-, no va tenir gens de por de fer les maletes i marxar a França per obtenir la llicència de pilot. Perquè això, als Estats Units, era somniar la lluna en un cove… Era dona i era afroamericana. Prohibició doble, doncs. 

I al final va resultar que, en realitat, ni una cosa ni l’altra eren un impediment real per volar. Per això, va tornar al seu país: “que tothom vegi que ho puc fer, negra i amb parrús”. Tan forta i segura se la veia que la gent – homes i dones afros, blancs i de tots els colors possibles- la van començar a respectar i a admirar. Arreu, feien cua per veure els vols d’exhibició que feia per distreure’ls i per guanyar-se les garrofes amb el seu somni ja al sarró.

En un d’aquests espectacles aeris, la Bessie hi va perdre la vida. I sembla que no pas per una manca de perícia sinó per una clau anglesa emprada en un lloc de la nau on no tocava. Un sabotatge. Al final, que fos dona i afroamericana sí que va pesar massa.


Parrús, a banda de parra, també vol dir vulva. Seria sinònim de cony i de xona (que, a més, també significa dona bruta i és una classe de caragol).

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *