Estrip Art, per Núria Ros Obrador
L’odi del destí, por Núria Ros Obrador
Inundat de negre fel,
aguanta estentori
un jove desvalgut,
mentre escolta la sentència
que el condemna
a treballs forçats de per vida
i uns insectes gegantins
frisen per buidar-li els ulls i la memòria,
en el precís moment
en que el mar excels
es converteix en un toll d’aigua,
fosca i embarrancada,
amb l’únic destí
de ser engolit per la terra.
La tia que ha escrit això,ha de ser una amargada descerebrada perquè mira que és repugnant i rebuscat aquest escrit.
La tia que ha escrit això ha de ser una amargada descerebrada, perquè mira que és trist, repugnant i fastigós.