L’odi del destí, por Núria Ros Obrador 

Inundat de negre fel,

aguanta estentori

un jove desvalgut,

mentre escolta la sentència

que el condemna

a treballs forçats de per vida

i uns insectes gegantins

frisen per buidar-li els ulls i la memòria,

en el precís moment

en que el mar excels

es converteix en un toll d’aigua,

fosca i embarrancada,

amb l’únic destí

de ser engolit per la terra.