04 Dic

Quan plou molt no valen paraigües

per Víctor Pàmies

Hi ha circumstàncies contra les quals no ens podem enfrontar, perquè no tenim mitjans materials per combatre-les.

Recordo aquells dies que plou amb un vent intens a rauxes, que fa que obrir el paraigües signifiqui sacrificar-ne una o més barnilles, sinó el paraigües sencer. Si podem, el sentit comú ens recomana posar-nos a cobert, aixoplugar-nos al primer racó que trobem i deixar passar la tempesta, que mai una tempesta ha durat per sempre més. I després de la tempesta, ve la calma.

Un dels proverbis catalans més antics ens recorda que la tempesta fora, bé o mal es passa; la pitjor de totes, la de dins de casa.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *