05 Dic

Brama

per Xènia Ribas Beltran

Relat inspirat en la cançó Ciència-ficció de Els amics de les arts i en la pel·lícula “Eternal Sunshine of a Spotless Mind”, dirigida per Michel Gondry i escrita per Charlie Kaufman .

 “Fugir. Tornar a començar en un poblet que tingui un nom que no puguem ni pronunciar…”.

La idea no el va acabar de seduir mai però sabia perfectament que era l’única manera de poder-la perdonar. O més ben dit, de continuar cap endavant junts amb una relació sana. Perquè abans ja ho havien intentat tot, sempre amb resultats nefastos. Els inicis eren bons, carregats d’il·lusió, però el deteriorament i el rancor no trigaven gaire a aparèixer. Suposa que això era un indici prou significatiu per arribar a la conclusió que no valia la pena seguir lluitant per aquella història, que ja estava sentenciada a mort. Tocada i enfonsada.  Tanmateix, tampoc no podia estar sense ella. L’estimava massa. Malgrat tot. 

És per això que, quan li va parlar d’aquella tècnica japonesa absolutament moderna i innovadora, ell, després de donar-hi voltes i més voltes, va acabar accedint-hi. Era l’única forma de posar fi a aquell turment mutu i que poguessin ser feliços. Tots dos. I junts.

Ha anat tot molt, molt ràpid, a una velocitat vertiginosa. És una fórmula tan nova que a l’equip mèdic li interessa atreure gent per anar analitzant-ne els resultats. Tot i que corre la brama que, si no ho fessin així, la gent, amb prou temps per pensar, se’n desdiria. I és per tot això que ara jeu en una llitera a Tòquio esperant que li rentin el cervell i li esborrin la memòria. Està força espantat però es va repetint a si mateix que “és l’única manera, Joan.  L’única…”. De cop, però, no acaba el mantra perquè, precisament en aquell instant, s’il·lumina i ho veu tot clar: “si per perdonar algú necessito perdre tots els records, potser és que aquest algú no paga la pena…”.

I aixeca el braç immediatament per indicar als metges que s’aturin just en el moment que el doctor Kobayashi pitja el botó que inicia l’operació.

Tot l’equip entra corrents a la sala.

– Per què has alçat la mà? – li pregunten, nerviosos, en un anglès força correcte.

– La mà… Eh? – Se la mira de fit a fit -. La mà… No me’n recordo.


L’expressió córrer la brama vol dir córrer la veu, la notícia, ésser dit. I tenir en brama de significa tenir en fama de (per exemple, tenir en brama de golafre). En una altra accepció, brama és l’escuma de la llet.

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *