05 Dic

Poesia de Jaume C. Pons Alorda

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

 

La fam de Déu a les avingudes,

al costat dels matalassos blaus de la pena,

on les espines besen els sexes estèrils

 

i tristos dels enamorats. Lluminosament,

després d’un atac de llum, he invocat que les abelles

guardin la mel al meu cor, i que la

 

meva hemoglobina siguin abelles brunzents, i que el

meu cor bategui amb glops de mel.

[p. 25, del llibre Estris de la llum]

Primer vàreu començar a jugar

amb flors, mutilant-les, contant una a una,

la contradicció i l’esperança. La nina et

mirava innocent i serena, sense preocupar-se.

Però després vares voler comprovar el pes

de la carn, la tendresa de la matèria, la subtilesa

amagada, la paraula ànima.

No vares llençar la nina a l’aigua

per matar-la, sinó per veure com

surava.

[p. 45, del llibre Estris de la llum]

 

fondre’s.

diluir-se

entre els afanys

per aquesta recerca

de la sang atroç.

una indagació.

deixar-se engolir

per la immatèria.

cercar un hereu

proscrit

en el fons de.

fondre’s.

deixar de ser.

[p. 183, del llibre Carn vol dir desaparicions]

 

L’últim tot

 

Sóc ambaixador

de la fosca a la terra,

emperador d’un dolor

que no forma part

d’aquest món.

Desexisteix.

No som.

Oh… poder

condensar l’eternitat

de l’ombra

en un sol vers

i romandre-hi.

[p. 185, del llibre Carn vol dir desaparicions]

 

PONS ALORDA, J.C. Tots els sepulcres. Epíleg d’Antònia Vicencs. Barcelona: labreu edicions, maig 2015 (alabatre, 62).

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *