08 Dic

Estrip Art, per Vicent Andrés Estellés

 

“No hi havia a València dos amants com nosaltres. 

Feroçment ens amàvem del matí a la nit.  
Tot ho recorde mentre vas estenent la roba.  
Han passat anys, molts anys; han passat moltes coses.  
De sobte encara em pren aquell vent o l’amor  
i rodolem per terra entre abraços i besos. 
No comprenem l’amor com un costum amable  
com un costum pacífic de compliment i teles  
(i que ens perdone el cast senyor López-Picó).  
Es desperta, de sobte, com un vell huracà,  
i ens tomba en terra els dos, ens ajunta, ens empeny.  
Jo desitjava, a voltes, un amor educat  
i en marxa el tocadiscos, negligentment besant-te,  
ara un muscle i després el peçó d’una orella. 
El nostre amor és un amor brusc i salvatge,  
i tenim l’enyorança amarga de la terra,  
d’anar a rebolcons entre besos i arraps.  
Que voleu que hi faça! Elemental, ja ho sé.  
Ignorem el Petrarca i ignorem moltes coses.  
Les Estances de Riba i les Rimas de Bécquer.  
Després, tombats en terra de qualsevol manera,  
comprenem que som bàrbars, i que això no deu ser,  
que no estem en l’edat, i tot això i allò. 

No hi havia a València dos amants com nosaltres,  
car d’amants com nosaltres en són parits ben pocs.” 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *