Poemes,  Dioni Porta

 

RAONS

Els adults estan programats per pensar

i nosaltres fets per jugar.

Alimentar pelutxos. Empresonar-los.

Comptar llaunes buides des del cotxe.

Fer curses de daus entre molles d’entrepà

i assemblees de nines per fi polititzades.

 

Els caramels ens ensenyen a mossegar

i els escacs, que primer moren els sequaços.

L’univers és la rèplica somorta

del joc iridescent amb uns còdols.

 

Infància promesa però inacabada

per culpa de la raó,

innecessàriament carregada de raons,

sempre grunyint

amb l’ajuda de resums subjectius.

Plètora de doctrina

contra la fragilitat indestructible

d’un castell imaginat.

 

L’ENDEMÀ

Taronges calbes.

Cebes fora de control.

Esteu tot el dia comprant llet.

Hi ha qui té nens per menjar-se’ls.

De tan moderns que sou, heu passat de moda.

 

Ens espera un futur

curull de prehistòria.

Contamineu molt

i fumeu massa.

 

Éssers enzes

cada cop més bèsties

i menys animals.