07 Feb

Vermell

Un microrelat d’Olga Garcia Beneyte

La Fina mira com el líquid vermell, calent i viscós li regalima pel braç. Es mou lentament pel terra… «Queda bonic», pensa, «aquest vermell sobre el blanc de les rajoles».
Ella tan sols picava ceba…: «M’he enamorat, vull el divorci», li ha dit l’Albert. I ella: «És jove?». «Sí, es jove i prima».
«Prima…», sospira, «no calia…». La Fina porta trenta anys a dieta, des del primer embaràs. I s’havia apuntat al gimnàs per perdre aquells vint quilos sobrers.
Tampoc no calia el retret constant: «no fas més que engreixar-te i veure sèries». Ha tingut cura de la casa, dels tres fills, de la sogra, en pau descansi, i ara de la mare.
Els nens no li perdonaran, això que ha passat. Ara ja són independents, però no ho entendran. Ni la nena, que sempre n’ha estat molt del seu pare…
Es mira el marit estès a terra. Com ha mort de ràpid! Només li ha clavat el ganivet una vegada… Ha entrat suau a la carn i ha sortit tot tenyit de vermell.
L’Albert feia patxoca. Tan guapo, tan atlètic… I ara, mira-te’l, ara no és res, una taca vermella que dóna color i vida a la cuina.

 

Més microrelats a La bona confitura , el blog de Jordi Masó Rahola

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *