13 Feb

Poesia de David Farigola

seleccionat per Susanna Àlvarez Rodolés

A contrallum

La llum d’aquest silenci esbossa la mirada

d’un mar blavíssim. Resigna’t a creure que,

sota la pell de les ones, la sorra blanca

és el llit que desferma, nus, els teus desitjos.

[p. 24]

 

…som dues nit a contradir la nit.

MARIA MERCÈ MARÇAL

 

Llunes

També esperem, altra vegada,

el vell presagi amb la calma

exultant del lliri d’aigua.

El ressò de blanques llunes

s’esbalça exhaust

contra set portes tancades.

Sovint, el dissortat atzar

pot descobrir l’enigmàtic somrís

amb la clau de la innocència.

[p. 29]

 

Fugaç

Aquest camp de núvols i d’estels

és un devessall de gèlides mentides

sargit amb plomes de paó,

que acotxen absents mirades,

rere la llosa de les distàncies.

 

Crema l’absència d’aquest foc

sota un domàs d’innocència?

[p. 41]

 

Instants

Amb mossegades de magrana,

esberlo l’aroma del desig

que foragitat em rapta.

Desgrano la mel dels anys,

i, urc de tu,

n’assaboreixo la tebior que solca,

en estol d’ocells fugitius,

els darrers pensaments de la tarda.

[p. 44]

 

 

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *