Un feix de llum m’il·lumina,

tothom em mira, tothom em parla;

la llum amaga la meva soledat.

 

Miro enfora i els amics m’envolten,

sóc feliç, la vida em somriu;

la solitud és la meva companyia.

 

Camino endavant, sempre endavant,

he superat les adversitats;

sense ningú al costat ha estat fàcil.

 

El camí em porta noves fites

que incorporo a la meva motxilla;

compartides han de ser millors.

 

De vegades caic, i m’aixeco,

la gent s’ho mira i em dona ànims;

llurs mans resten impassibles

 

La meva mirada és fixa i decidida,

les meves accions ho són també;

ara ja no estaré mai més sola.