Estrip Art, “Anagnòrisi” per Artur Coll
Un feix de llum m’il·lumina,
tothom em mira, tothom em parla;
la llum amaga la meva soledat.
Miro enfora i els amics m’envolten,
sóc feliç, la vida em somriu;
la solitud és la meva companyia.
Camino endavant, sempre endavant,
he superat les adversitats;
sense ningú al costat ha estat fàcil.
El camí em porta noves fites
que incorporo a la meva motxilla;
compartides han de ser millors.
De vegades caic, i m’aixeco,
la gent s’ho mira i em dona ànims;
llurs mans resten impassibles
La meva mirada és fixa i decidida,
les meves accions ho són també;
ara ja no estaré mai més sola.