per Víctor Pàmies

El dilluns, peresa a munts. De la mateixa manera que tots els dies tenen vint-i-quatre hores per a tothom, cadascú, amb una llibertat absoluta, pot decidir què fer-ne d’aquestes hores disponibles en el saldo diari personal.

La peresa no és ben vista socialment ni tampoc té bona premsa al refranyer. De fet és un dels set pecats capitals, perquè ens anem fent una idea de la magnitud de la tragèdia quan ens referim a aquest vici tan arrelat.

I el refranyer no té compassió dels peresosos: ─Peresa, vols sopes? ─Fes-te’n o Contra peresa, una vara de freixe (o un bon bastó) o La peresa és germana (o la mare) de la pobresa o Obre la porta a la peresa i entrarà a ta casa la pobresa o Per peresa de llescar, el peresós no menja pa o, encara, Peresa engendra pobresa.