10 May

“John Ford a París”, Capítol 1

Arribada

@per Maiol de Gràcia

john-ford-by-richard-avedon-1972El suïcidi no era una opció. De fet no ho ha sigut mai. Així que vaig comprar un bitllet d’avió i vaig abandonar Barcelona.

Durant el vol vaig tenir temps de pensar en moltes coses. Vaig pensar que potser hagués estat més encertat desfer-se de la casa i del cotxe, eliminar els contactes laborals i el contracte amb l’editorial, començar de nou en un altre lloc com si el lloc de procedència no hagués format mai part de la meva memòria. Sempre havia pensat que ser algú diferent no havia de ser tan complicat. Un cop presa la decisió, però, un cop sobrevolat el golf de Lleó, definitivament en territori francès, vaig percebre que tot allò que em sobrava també era el que em conformava, que equilibrar aquest sentiment amb la necessitat d’adquirir distància no seria tan senzill.

Sort que París representa – sempre ho ha fet- la deslocalització utòpica perfecte. És dins la gran metròpoli on pretenc difuminar-me en tot allò que em pugui oferir. Només hi porto dos dies i encara no m’atreveixo a confirmar-ho, però per ara tot desprèn aquell aroma indefinit que havia deixat d’existir, aquella mirada indispensable que s’havia esberlat en bocins.

Pel que fa a la terra, al crit de la terra abandonada, per ara només puc afirmar que el projecte d’insomni no em treu la son. Però em conec bé i sé que hi acabaré tornant un dia o un altre, que ben aviat em connectaré via web per reconèixer que tot plegat rutlla igual de malament – o igual de bé – que quan jo en formava part. Mentrestant, com que no hi ha millor remei que la prevenció física, inicio aquest bloc sense pretensions ni destinatari. Escric allò que em ve de gust escriure i després sortiré al carrer.

El meu nom no importa. Em podeu dir John Ford, que és un nom que no pot sonar més genèric, o José Rodríguez, Joan Grau o Amelie François. El que pugui afegir a partir d’ara tampoc importa. Només és una manera com una altra de sentir-me millor.

One thought on ““John Ford a París”, Capítol 1

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *