25 May

“John Ford a París”, Capítol 2

Primer dia. 1.

per Maiol de Gràcia

Agafo el metro a la Sorbonne i baixo a l’Hospital Clínic. Arribo a la feina i entro a classe. El tema d’avui és el Present Simple, i aprofito que la sala és buida per repetir-me pels descosits. És tan senzill i anodí que no em canso gens ni mica. Quan surto al carrer ho faig amb l’esperit del dia per davant incrustat al cantó dret del cervell.

tree-40M’endinso en un bosc ple de persones conegudes. Totes passen entre arbres que queden una mica lluny però no a prou distància per no veure’ns les cares. Són gent que he deixat enrere, que m’han deixat enrere, que no em ve de gust saludar amb les convencions de sempre, que els arbres van engolint amb esperit de trituradora. N’avanço centenars, milers, i no puc fer res més que mirar-me-les i saludar-les sense poder aturar-me, cosa que de fet ja m’està bé però al mateix temps m’esgota, perquè ja n’arriba un altre, ja s’acosta somrient, ja toca una nova salutació, ja toca buscar el proper conegut.

Tot d’una només vull sortir corrents d’aquest projecte de bosc sense entranyes. Hi conec a tothom, aquí, i mentre els observo espero trobar-hi una cara nova, una sensació nova, no aquesta repetició conscient de la suma de gents i d’arbres familiars.

De sobte, el desert amb un epicentre de torre Eiffel a uns dos mil metres de distància. Ja sé on soc i a on vaig. Només em falta trobar aigua.

Em desperto amb la boca seca. No recordo el que he somniat però sé que eren records. Avui és el primer dia sencer a París. Pujaré a la torre Eiffel i contemplaré les vistes.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *