Un microrelat de Joaquim Carbó inclòs a “El jardí de Lil·liput” (Pagès editors, 1994)

Feia anys que sabia que no era fill dels seus pares: algú, a la clínica, l’havia canviat de bressol sense mala fe. Era ben conscient que, de no ser per aquell error, hauria viscut ric i rodejat de comoditats fins avui, en què les empreses dels seus pares de debò havien fet fallida: ho deia el diari. En reflexionar-hi, va pensar que encara havia estat de sort ja que, en aquests moments, potser hauria estat tan feble com aquell que havia ocupat el seu lloc i que, incapaç de fer front a la misèria, s’acabava de disparar un tret al cor.

Joaquim Carbó (Caldes de Malavella, 1932) és autor d’un centenar de llibres, entre obres per a nois i noies i per públic adult. Entre els seus llibres de microrelats cal destacar “Bonsais de paper” (Edi-Liber 1993) i “El jardí de Lil·liput” (Pagès editors, 1994)