per Jesús Lladó @JessLlad

I, en aquest periple per la família dels palíndroms, arribem al membre que la completa: l’anagrama. De les ressonàncies tan mariusserranes a casa nostra, és probablement l’artifici més popular de tots quatre. Es tracta de la transposició “anàrquica” de les lletres d’una paraula o frase per tal d’obtenir-ne una altra. Excel·leix, al meu entendre, quan el resultat té relació amb la frase original. Un dels exemples més coneguts és el fet pel surrealista francès André Breton:

SALVADOR DALÍ = AVIDA DOLLARS

La paternitat de l’anagrama s’atribueix a Licòfron de Calcis, poeta alexandrí del s. III aC i bibliotecari de la famosa biblioteca d’Alexandria. D’ell, se’n conserven dos exemples a partir dels noms dels monarques Ptolomeu i Arsínoe.

PTOLEMAIOS                                 ARSINOE

APO MELITOS                              ION ERAS

(nascut de la mel)                           (viola d’Hera)

En l’àmbit anglosaxó hi trobem veritables joies com l’autoal·lusiu

ANAGRAMS  = ARS MAGNA

i contemplen les variants següents: anagram, que és quan aconseguim un altre mot o frase al·lusiu al primer; transposal, quan surt un altre mot o frase que no té a veure amb l’original, i l’antigram, que és l’anagrama amb sentit oposat a l’original.

En la primera variant, anagram, hi tindríem l’exposat anteriorment i els dos següents:

A.HITLER = THE LIAR

PIET MONDRIAN  =  I PAINT MODERN

i com a casos d’antigram, aquests dos 

VIOLENCE = NICE LOVE

FUNERAL = REAL FUN

 

---

PALÍNDROM DE LA SETMANA

Som? Sóc cos i vi diví, sóc cosmos.

 

---