26 May

Són figues d’un altre paner

per Xènia Ribas @canetmar80

Està ben desconcertat. I tot plegat ha estat qüestió d’una setmana. Una setmana. Només set dies. I tampoc no sap explicar ben bé per què.

Els amics, quan va explotar i els va explicar que s’havia enamorat d’una altra dona, ja el varen avisar. “Alfons, no et deixis eclipsar ni entabanar”. “Que no és or tot el que lluu, home!”. “Que, d’acord, és un regal per als ulls, però i quan passi un temps?… Ho has pensat això?”. I, així, el varen prevenir dels perills de les relacions amb dones vint anys més joves – nenes, li varen dir –. I, si és sincer amb si mateix, va dubtar d’ella i va pensar que, probablement, amb el temps, es convertiria en una mena de mascota fidel i sempre amatent a satisfer els seus capricis i les seves llunes. I que, quan li hagués buidat tota la cartera, el llençaria a les escombraries com si fos una andròmina vella i abonyegada que no serveix per res.

Però no, no és això el que ha passat. Això són figues d’un altre paner. Perquè la veritat és que, quan va passar per l’etapa fosca i infernal dels dubtes, el que el va empènyer a superar la por de deixar la Isabel i de fer un canvi radical a la vida, va ser imaginar-se una convivència plàcida i feliç amb ella. Seria una companya que compartiria les seves inquietuds, amb qui podria parlar de qualsevol cosa i que l’ompliria. Allò que un dia havia tingut amb la Isabel però que havia perdut. I la veritat és que tot el que havia somniat, es va fer realitat. Ella era això. I, fins i tot, més. No, ell no havia pas perdut el món de vista per una dona jove i preciosa, amb el cos encara tes i ferm. Bé, és cert que això li agradava – i molt – però no s’havia enamorat d’ella per això.

El que el turmenta no li ho varen advertir els amics i ell tampoc no ho havia ni tan sols sospitat. La setmana passada, varen tenir l’Ovidi a sopar. I, quan anaven a encetar les postres, es va adonar que el seu fill tenia la vista clavada en els pits d’ella. No va ser pas una llambregada. Es va quedar enfavat, incapaç d’apartar-ne els ulls. Ella potser també ho va notar perquè li va semblar endevinar-li un punt rogenc a les galtes. I això, d’ençà d’aquell dia, és el que el té ben destarotat. No sap com gestionar que el seu fill pugui desitjar la mateixa dona que ell.


Això són figues d’un altre paner s’usa per manifestar que allò que diu un altre és diferent del que havia dit abans o d’allò que hom creia, imaginava o deduïa.

Les figues, de fet, són molt prolífiques pel que fa a expressions i frases fetes. Com ara plouen figues s’empra com a comentari sarcàstic per manifestar que hom no creu o considera del tot impossible una cosa que un altre assegura. Fer figa vol dir fallar (les cames em fan figa, el negoci ha fet figa). Mig figa mig raïm significa estar en un estat d’indecisió, en una situació no clarament definida, etc. I pesar figues és fer becaines, endormiscar-se.

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *