per Xènia Ribas @canetmar80

Està ben desconcertat. I tot plegat ha estat qüestió d’una setmana. Una setmana. Només set dies. I tampoc no sap explicar ben bé per què.

Els amics, quan va explotar i els va explicar que s’havia enamorat d’una altra dona, ja el varen avisar. “Alfons, no et deixis eclipsar ni entabanar”. “Que no és or tot el que lluu, home!”. “Que, d’acord, és un regal per als ulls, però i quan passi un temps?… Ho has pensat això?”. I, així, el varen prevenir dels perills de les relacions amb dones vint anys més joves – nenes, li varen dir –. I, si és sincer amb si mateix, va dubtar d’ella i va pensar que, probablement, amb el temps, es convertiria en una mena de mascota fidel i sempre amatent a satisfer els seus capricis i les seves llunes. I que, quan li hagués buidat tota la cartera, el llençaria a les escombraries com si fos una andròmina vella i abonyegada que no serveix per res.

Leer más →